Projectes d'innovació
El Departament d'Innovació, en coordinació amb les àrees de negoci del grup, desenvolupa dos projectes vinculats a la investigació en l'àmbit de les aigües residuals urbanes i l'economia circular.
Drastic és una col·laboració pionera per a transformar el sector de la construcció europeu a través de diversos projectes demostratius de baixes emissions, assequibles i innovadors, situats en ciutats clau de tota Europa.
Drastic és una col·laboració pionera per a transformar el sector de la construcció europeu a través de diversos projectes demostratius de baixes emissions, assequibles i innovadors, situats en ciutats clau de tota Europa.
Com a projecte Horizon Europe, cofinançat per la Unió Europea (UE) a través de l'associació Built4People, Drastic aborda el potencial sense explotar per descarbonitzar i transformar el sector de la construcció a Europa, a través de reduir les emissions de carboni en tot el cicle de vida.
Drastic vol demostrar l'eficiència de solucions reals i assequibles per a edificis sostenibles tenint en compte tot el cicle de vida i millorant-ne la circularitat.
Drastic executarà cinc projectes pilot i compta amb 23 socis de vuit països europeus. Es tracta d'un projecte de quatre anys que té com a objectiu mostrar solucions variades i innovadores per a reduir l'impacte climàtic i millorar la circularitat del sector de la construcció.
Es faran demostracions orientades a diferents fases del procés constructiu. i s'analitzaran per incorporar-se en models de negoci. L'objectiu és liderar el camí de la descarbonització de la Unió Europea per a 2050.
Sorigué actuarà com a constructora del projecte demostratiu a Espanya. Utilitzarem components metàl·lics recuperats d'un edifici demolit i llosa realitzada amb formigó desenvolupat a partir de materials de rebuig de la indústria siderúrgica.
El projecte Despoliplast és un projecte de R+D que busca donar una solució alternativa a tots aquells residus plàstics que no es poden reciclar, ja sigui per composició, forma, etc i que actualment van a abocador.
El projecte Despoliplast és un projecte de R+D que busca donar una solució alternativa a tots aquells residus plàstics que no es poden reciclar, ja sigui per composició, forma, etc i que actualment van a abocador.
El projecte parteix principalment en les següents premisses:
• Actualment, són cinc les principals causes que nodreixen la problemàtica mediambiental. Recentment, la contaminació per plàstic ha estat inclosa en aquest llistat.
• Amb l'entrada en vigor de la nova Llei de Residus i Sòls Contaminats, no es podrà enviar a abocador més del 50% dels residus plàstics.
• La Comissió TRAN del Parlament Europeu ha confirmat que els combustibles de carboni reciclat ajudaran en la descarbonització del transport per a l'any 2050 (any per a les emissions zero).
Considerant això, el projecte Despoliplast proposa el desenvolupament d'una tecnologia de despolimerització catalítica per a la transformació de plàstics a combustible de carboni reciclat i hidrogen.
El projecte té una durada de dos anys. S'inicia el 2023 i finaliza el desembre de 2024. Al primer any es realitza la caracterització dels residus a analitzar així com el disseny i construcció de la tecnologia a una escala pilot. Durant el segon any, es posarà en funcionament el pilot i se n'optimitzarà el funcionament. Així mateix, al llarg dels dos anys, s'avaluarà a escala laboratori la viabilitat d'obtenir, a partir dels combustibles obtinguts en la despolimerització catalítica, hidrogen mitjançant un procés de reformat de vapor.
Sorigué coordina el projecte en el qual també participa com a soci AMIC, Aplicacions mediambientals i Industrials de la Catàlisi, de la Universitat Rovira i Virgili. AMIC aporta tot el seu coneixement i experiència en el procés de despolimerització catalítica mentre que Sorigué dissenyarà, construirà i operarà la planta pilot.
Aquest projectat és finançat per la línia d'ajuts ‘Nuclis de R+D” per a projectes de canvi climàtic de ACCIÓ, l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa de la Generalitat de Catalunya. El pressupost total de projecte és de 233.318,60 €.
RECONSTRUCT té com a objectiu aconseguir la circularitat en el sector de la construcció europeu per a reduir el fort impacte ambiental de la indústria.
Per a reduir l'ús de matèries primeres no renovables, el projecte desenvoluparà alternatives al ciment i a l'acer baixes en carboni. RECONSTRUCT cerca fabricar components de construcció que utilitzin materials reciclats, amb disseny modular i que permetin l'edificació industrialitzada.
RECONSTRUCT té com a objectiu aconseguir la circularitat en el sector de la construcció europeu per a reduir el fort impacte ambiental de la indústria.
Per a reduir l'ús de matèries primeres no renovables, el projecte desenvoluparà alternatives al ciment i a l'acer baixes en carboni. RECONSTRUCT cerca fabricar components de construcció que utilitzin materials reciclats, amb disseny modular i que permetin l'edificació industrialitzada.
A nivell mundial, la indústria de la construcció és responsable de més del 30% de l'extracció de recursos naturals, el 25% dels residus sòlids generats i el 40% de les emissions de GEI, un terç de les quals provenen del carboni incorporat en els materials. El ciment i l'acer són responsables de la majoria dels GEI incorporats, dels quals en representen més del 80%.
Encara que més del 70% dels residus de la construcció es recuperen, una fracció molt petita es recicla en els edificis. Amb un parc d'edificis envellit i en constant expansió, el sector de la construcció europeu necessita recuperar els residus de la demolició i de la indústria per a la fabricació de nous materials i components de construcció.
L'atenció ha de centrar-se en substituir el ciment i l'acer per alternatives baixes en carboni i/o incorporar-los en components de construcció reutilitzables.
RECONSTRUCT aprofitarà aquestes oportunitats desenvolupant alternatives (molt) baixes en carboni basades en residus al ciment Portland ordinari (CPO) i usant-les juntament amb materials reciclats i d'origen biològic per a produir components in situ, components prefabricats i plafons dissenyats per poder-se extreure, reparar i reutilitzar.
Es digitalitzarà tot el cicle de vida dels materials de construcció i es calcularà l'impacte ambiental d'un edifici per a minimitzar així l'impacte i els residus.
Aquestes innovacions s'aplicaran a enfocaments de construcció tant in situ com prefabricats i s'utilitzaran solucions basades en intel·ligència artificial per a establir cadenes de subministrament regionals estables de residus.
Dins del projecte es construiran plantes de demostració a escala real i s'establiran grups regionals de construcció circular que incorporin tota la cadena de valor local.
Sorigue participarà en el desenvolupament de la IA per a veure i registrar automàticament els fluxos de materials i en la fabricació d'elements prefabricats de formigó que s'instal·laran en un lloc de demostració prop de Barcelona. Aquests components contindran una alternativa al CPO i incorporaran material reciclat.
El consorci del projecte està format per 16 membres de 5 països europeus i coordinat per l'Institut Català de Tecnologia de la Construcció (iTeC).
El projecte VAL2H2, coordinat per Sorigué, suposa un avanç tecnològic en tota la cadena de valor de l'H2: estudia la producció d'H2 renovable a partir de bioresidus, la seva purificació, emmagatzematge i ús de l'H2 amb cel·les de combustible. És un projecte finançat per la Comissió Europea amb els Fons Next Generation, que a escala nacional s'articulen en aquest cas mitjançant el PERTE de l'H2, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri per a la Transformació Ecològica i el Repte Demogràfic.
El projecte VAL2H2, coordinat per Sorigué, suposa un avanç tecnològic en tota la cadena de valor de l'H2: estudia la producció d'H2 renovable a partir de bioresidus, la seva purificació, emmagatzematge i ús de l'H2 amb cel·les de combustible. És un projecte finançat per la Comissió Europea amb els Fons Next Generation, que en l'àmbit nacional s'articulen en aquest cas mitjançant el PERTE de l'H2, dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri per a la Transformació Ecològica i el Repte Demogràfic.
El projecte va començar el gener de 2023 (resolució el juny de 2023) i té una durada esperada de dos anys, durant els quals es demostraran tecnologies noves a escala de planta pilot, assajos de laboratori i simulacions amb programari especialitzat.
Una de les fortaleses del projecte és el seu caràcter col·laboratiu, perquè el treball es fa en consorci entre 6 entitats: Sorigué (coordinador), Indox Energy Systems, IREC (Institut de Recerca de l'Energia de Catalunya), CIEMAT (Centre de Recerques Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques), EURECAT i URV (Universitat de Rovira i Virgili).
L'objectiu del projecte VAL2H2 és el desenvolupament de tecnologies que permetin l'aprofitament de bioresidus en forma d'H2 renovable. En un enfocament descentralitzat, els residus produeixen H2 que pugui ser utilitzat com a combustible en vehicles de transport de residus amb un ús local i circular. En el projecte VAL2H2 s'aborda la problemàtica de la gestió d'aquests residus desenvolupant rutes tecnològiques que permetran la seva valorització en forma d'H2. Per a això es disposarà de dos pilots innovadors de producció d'H2 que estudiaran pretractaments innovadors combinats amb tecnologies de gasificació i fermentació alcohòlica, seguida de reformat catalític a baixa temperatura. Igualment, es realitzaran estudis de purificació, emmagatzematge i ús de l'H2. Per a l'enriquiment i separació simultània d'H2 s'estudiaran sistemes altament compactes basats en la combinació de catalitzadors, adsorbents i membranes. En el cas de l'emmagatzematge, es duran a terme simulacions amb programari especialitzat, així com estudis experimentals amb un prototip per a avaluar l'emmagatzematge d'H2 en diferents condicions de pressió i temperatura. Finalment, s'estudiaran noves metodologies d'anàlisis de gasos de sortida i qualitat d'H2 produït, i es faran estudis amb piles de combustible com a cas concret de conversió de l'H2 en electricitat per al seu ús en plantes de tractament de bioresidus.
Els residus tèxtils s'han convertit en un problema global. El consum de roba ha crescut de forma accelerada i la seva vida útil cada cop és més curta. En quinze anys s'ha reduït prop del 20%. El projecte Soritex proposa canviar aquesta situació mitjançant una tecnologia disruptiva de processos químics per reciclar residus tèxtils post consum. En aquest projecte els residus tèxtils es transformen en matèries primeres per a la indústria tèxtil, de manera que es genera circularitat i es redueix l'impacte ambiental.
En el marc del projecte es desenvoluparan processos de reciclatge químic dels residus tèxtils. Això permetrà establir la ruta de tractament per als residus tèxtils de cotó i polièster de postconsum com una alternativa viable a la destrucció o abocament, i es permetrà arribar al 95% de valorització del residu tèxtil.
Aquest projecte està finançat per la línia d'ajuts ‘Núcleos de I+D” per a projectes d'economia circular d'ACCIÓ, l'Agència per la comptitivitat de l'empresa de la Generalitat de Catalunya i l'Agència de Residus de Catalunya. L'ajut concedit és de 150.000 €.
La taca bacteriana és una malaltia provocada pel bacteri Xanthomonas arbícola pv. Pruni, actualment estesa per tot el món. Aquesta malaltia afecta tots els arbres fruiters del gènere Prunus, però especialment l'ametller i el presseguer. L'objectiu principal del projecte consisteix a millorar l'eficiència en el control de la taca bacteriana en aquests dos fruiters, reduint així la dependència dels fitosanitaris.
La taca bacteriana és una malaltia provocada pel bacteri Xanthomonas arbícola pv. Pruni, actualment estesa per tot el món. Aquesta malaltia afecta tots els arbres fruiters del gènere Prunus, però especialment l'ametller i el presseguer. L'objectiu principal del projecte consisteix a millorar l'eficiència en el control de la taca bacteriana en aquests dos fruiters, reduint així la dependència dels fitosanitaris.
Els objectius del projecte són:
- Avaluar i definir una estratègia de lluita fitosanitària basada en compostos de coure, productes biològics i productes inductors de les defenses de les plantes.
- Definir diverses estratègies de maneig orientades al sanejament de les parcel·les amb la finalitat de reduir la pressió de la malaltia a finques amb elevada incidència.
- Validar, avaluar i implementar un model de predicció de risc de la taca bacteriana per a reduir el nombre de tractaments amb fungicides, millorant-ne el posicionament.
- Determinar la sensibilitat varietal de les varietats comercials i de les varietats en desenvolupament per a definir una recomanació a les zones de risc.
- Definir una estratègia integral de control de la taca bacteriana d'eficàcia elevada i una reducció dels tractaments fitosanitaris
- Transferir els resultats més destacats al sector per a impulsar-ne la implementació.
Aquest projecte és finançat a través de l'Operació Operación 16.01.01 (Cooperació per a la innovació) a través del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020. Està liderat per Grup Cooperatiu Fruits de Ponent, coordinat per l'IRTA (Institut de Recerca en Tecnologia Agroalimentària) i compta amb la participació de les empreses Agropecuària de Soses, Vivers Viladegut, Agrosorigué i Unió Fruits. Més informació sobre els ajuts al desenvolupament rural a la web de la Comissió Europea.
El projecte Atmosphair és un projecte d'innovació col·laboratiu que vol, en primer lloc, investigar la generació i les emissions tant de gasos odorífers com de gasos d'efecte hivernacle en xarxes de sanejament i plantes depuradores d'aigües residuals. El projecte estudia i dissenya eines digitals basades en intel·ligència artificial (IA) per a poder predir la producció d'aquests gasos, que són problemàtics per la salut i contribueixen al canvi climàtic, amb el fin de posteriorment optimitzar i definir estratègies de minimització o eliminació.
El projecte Atmosphair és un projecte d'innovació col·laboratiu que vol, en primer lloc, investigar la generació i les emissions tant de gasos odorífers com de gasos d'efecte hivernacle en xarxes de sanejament i plantes depuradores d'aigües residuals. El projecte estudia i dissenya eines digitals basades en intel·ligència artificial (IA) per a poder predir la producció d'aquests gasos, que són problemàtics per la salut i contribueixen al canvi climàtic, amb el fin de posteriorment optimitzar i definir estratègies de minimització o eliminació.
El projecte va començar l'agost de 2022 i està previst que es realitzi en tres fases de 9 mesos cada una. La primer fase del projecte es farà a l'EDAR de Torredembarra (Tarragona) operada per Sorigué i DAM. També formen part del projecte 3 pimes (AERIS, BGEO y SPIN) i la Catalan Water Partnership (CWP), coordinadora del projecte.
El paper de Sorigué al projecte es monitoritzar i minimitzar l'emissió de gases d'efecte hivernacle a l'EDAR, concretament de N2O y CH4. Amb aquest projecte està alineat amb la voluntat de Sorigué de d'incorporar processos més sostenibles i descarbonitzar els seus negocis.
Atmosphair compta amb una subvenció per les Asociacions Empresarials Innovadores (AEI) provinents del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia en el desenvolupament d'actuacions necessàries per la consecució dels objetius definits en el component 13 "Impuls a la PIME".
LIFE BIODAPH2O és un projecte de demostració l'objectiu principal del qual és l'escalat i implementació d'un sistema de tractament terciari d'aigües residuals ecoeficient basat en processos naturals (BIODAPH) a dos llocs de demostració localitzats a zones d'estrès hídric de la conca mediterrània, concretament a Espanya i Grècia.
El projecte LIFE BIODAPH20 va començar l'agost de 2022 i està subvencionat dins del programa LIFE, que és l'únic instrument finançador de la Comissió Europea dedicat íntegrament a la protecció del medi ambient i acció pel clima. El projecte està coordinat per la Universitat de Girona i hi participen l'empresa del grup Sorigué Acsa, el clúster de l'aigua Catalan Water Partnership (CWP), el CSIC (Agència estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques), la Fundació Universitària Balmes (UVIC-UCC), Minarva Techniki y la NTUA (Universitat Nacional Tècnica d'Atenes).
LIFE BIODAPH2O és un projecte de demostració l'objectiu principal del qual és l'escalat i implementació d'un sistema de tractament terciari d'aigües residuals ecoeficient basat en processos naturals (BIODAPH) a dos llocs de demostració localitzats a zones d'estrès hídric de la conca mediterrània, concretament a Espanya i Grècia. Les plantes de demostració permetran produir aigua reutilitzada que contribuirà a disminuir la descàrrega de contaminants en els ecosistemes aquàtics i a promoure el reaprofitament d'aigua amb finalitats agrícoles. El sistema BIODAPH va ser desenvolupat prèviament dins del projecte Innoaqua (GA 689817) i està basat en la capacitat de depuració de diversos organismes biològics: Daphnia, microalgues i biopel·lícules per a eliminar contaminants de l'aigua (nutrients, matèria orgànica, patògens, metalls pesants, contaminants emergents i prioritaris). Aquest sistema compacte i de baix consum energètic té també associat una baixa producció de fangs i no requereix reactius químics en el seu funcionament. La implementació d'aquest sistema a l'EDAR de Quart (Girona, Espanya), reduirà l'impacte dels abocaments al riu Onyar i millorarà així la qualitat dels ecosistemes aquàtics de la zona.
En el cas de Grècia, el sistema BIODAPH s'implementarà a l'EDAR d'Antissa, a Lesbos, i consistirà en diverses unitats modulars de tipo UASB (Upflow Anaerobic Sludge Blanket), aiguamolls artificials i una unitat d'UV. Aquest sistema modular permetrà avaluar diverses configuracions per a obtenir aigua de reg que compleixi amb el reglament europeu que estableix la qualitat mínima per a ús agrícola (EU Regulation 2020/741) per poder regar 7.000 m² de sòl agrícola adjacent a la planta. La viabilitat de la tecnologia, tant econòmica com tècnica, serà avaluada i els resultats del BIODAPH20 seran àmpliament difosos en diversos mitjans. Finalment, la tecnologia BIODAPH serà validada per una entitat de verificació ETV (Environmental Technology Verification) de cara a assegurar la reproductibilitat i l'explotació dels resultats.
Referencia: LIFE21-ENV-ES-BIODAPH2O/101074191
Acrònim: LIFE21-ENV-ES-BIODAPH2O
Coordinadora de projecte: Victoria Salvadó (UdG)
Data d'inici: 01/08/2022
Data de finalització: 31/01/2026
Pressupost disponible: 2.128.772 €
Contribució de la UE: 1.277.263 €
GENIUS és un projecte d'R+D+i que busca reduir les emissions de CO₂, mitjançant la digitalització del sistema de recàrrega de vehicles elèctrics de les instal·lacions de CLD de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona). L'empresa de neteja i gestió de residus de Sorigué, a través de l'aplicació d'un sistema de bessons digitals i tecnologies basades en IoT, buscarà optimitzar els recursos i consums d'energia FV i de xarxa. Aquest sistema seguirà i controlarà tota la infraestructura, processos i operacions de forma holística per anticipar-se a situacions futures, i permetrà la presa de decisions basades en l'aplicació de Big data i intel·ligència artificial.
GENIUS és un projecte d'R+D+i que busca reduir les emissions de CO₂, mitjançant la digitalització del sistema de recàrrega de vehicles elèctrics de les instal·lacions de CLD de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona). L'empresa de neteja i gestió de residus de Sorigué, a través de l'aplicació d'un sistema de bessons digitals i tecnologies basades en IoT, buscarà optimitzar els recursos i consums d'energia FV i de xarxa. Aquest sistema seguirà i controlarà tota la infraestructura, processos i operacions de forma holística per anticipar-se a situacions futures, i permetrà la presa de decisions basades en l'aplicació de big data i intel·ligència artificial.
L'objectiu principal de GENIUS és desenvolupar un bessó digital complet integrat a una plataforma IoT que s'executa al núvol per al seguiment i control avançat dels processos, l'optimització energètica de la recàrrega, la gestió de recursos elèctrics involucrant enrgia FV i de xarxa, el seguiment de la petjada de carboni i l'anàlisi econòmica dinàmica de l'energia en entorns urbans. D'aquesta forma s'aconsegueix maximitzar les sinergies de generació local d'energia renovable i la flota de vehicles elèctrics i arribar a la descarbonització total de la cadena de valor de CLD.
Els socis del projecte són la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), CLD, NVISION Systems and Technologies i l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC).
GENIUS és un projecte d'R+D+i de col·laboració publicoprivada del programa estatal d'R+D+i orientat als reptes de la societat en el marc del Pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d'Innovació 2017-2020. Està fiançat pels fons Next Generation de la UE.
El projecte Low-E té com a objectiu general fer front a l’escassetat d’aigua a través del desenvolupament d’un nou sistema de dessalinització eficient energèticament per tractar aigües de diversa salinitat, recuperant el 100% de l’aigua i arribant al desitjat abocament zero, o Zero Liquid Discharge.
El projecte Low-E té com a objectiu general fer front a l’escassetat d’aigua a través del desenvolupament d’un nou sistema de dessalinització eficient energèticament per tractar aigües de diversa salinitat, recuperant el 100% de l’aigua i arribant al desitjat abocament zero, o Zero Liquid Discharge.
Aquesta recerca vol desenvolupar un sistema basat en la tecnologia de desionització capacitiva (CDI) per dessalinitzar aigua de mar. Aquesta tecnologia permet minimitzar el consum energètic i suposa una alternativa més competitiva a l’osmosi inversa, el sistema més actualitzat en l’actualitat. Per altra banda, els nostres socis alemanys treballen en una tecnologia de posttractament de la salmorra generada per la tecnologia CDI, que consisteix en una tecnologia tèrmica impulsada per energia solar.
El projecte Low-E està desenvolupat pel departament d’innovació de Sorigué i compta amb el recolzament del centre de recerca Tecnalia.
La investigació forma part d’un projecte internacional de la convocatòria “Nuclis de recerca industrial i desenvolupament experimental de component internacional Catalunya-Alemanya” composat per 3 socis, l’empresa Tinnit GmbH, la Universitat de Colònia TH Köln y Sorigué, empresa que exerceix com a líder del projecte. Aquesta línia de finançament la concedeix l’agència per la competitivitat de les empreses ACCIÓ, de la Generalitat de Catalunya, amb un pressupost de 360.978,40€ i una ajuda de 144.800,23 €.
El projecte Water Harmony és un projecte col·laboratiu que té com a objectiu principal tancar el cicle de l’aigua mitjançant l’harmonització de bones pràctiques globals, a partir de la implementació de conceptes de gestió de l’aigua sans i intel·ligents que tractin els desafiaments emergents i mobilitzin a les parts interessades.
El projecte Water Harmony és un projecte col·laboratiu que té com a objectiu principal tancar el cicle de l’aigua mitjançant l’harmonització de bones pràctiques globals, a partir de la implementació de conceptes de gestió de l’aigua sans i intel·ligents que tractin els desafiaments emergents i mobilitzin a les parts interessades.
En el marc d’aquest projecte, Sorigué investiga, juntament amb Leitat, la síntesi de nanofibres mitjançant la tècnica d’electrospinning amb l’objectiu de retenir i eliminar diversos tipus de contaminants de l’aigua residual (patògens, metalls pesats, microplàstics i productes farmacèutics) mitjançant un sistema d’elevada permeabilitat, i, per tant, energèticament eficient. La selectivitat de la tecnologia permetrà obtenir diverses qualitats d’efluent que podrà ser reutilitzat per a ús agrícola o domèstic.
En el transcurs d’aquesta investigació s’ha realitzat també un estudi de caracterització de la qualitat de l’aigua respecte els microplàstics en diverses etapes del tractament. Aquest estudi, realitzat conjuntament amb el grup TecnATox de la Universitat Rovira i Virgili, té per objectiu avaluar l’eficàcia en l’eliminació de microplàstics dels diferents tractaments d’aigua.
La investigació forma part d’un projecte internacional de la convocatòria WaterWorks2017 ERA-NET Cofund composat per 12 socis europeus, a més de socis xinesos, nord-americans, australians i de Singapur, tots ells liderats per la Norwegian University of Life Sciences, en un projecte d’aproximadament 2 milions d’euros. En concret, Sorigué compta amb el finançament de CDTI amb un pressupost de 423.857€ i una ajuda de 169.542€.
Desorech és un projecte de recerca i desenvolupament que té per objectiu millorar la qualitat del plàstic reciclat per a ser reutilizat. A partir de 2021 i en els propers tres anys es treballarà en l'evaluació d'una tecnologia que desodoritzi els envasos de plàstic reciclat per a produir material net i lliure d'olors que pugui ser aprofitat per a la indústria.
Desorech és un projecte de recerca i desenvolupament que té per objectiu millorar la qualitat del plàstic reciclat per a ser reutilizat. A partir de 2021 i en els propers tres anys es treballarà en l'evaluació d'una tecnologia que desodoritzi els envasos de plàstic reciclat per a produir material net i lliure d'olors que pugui ser aprofitat per a la indústria.
La tecnologia desenvolupada permetrà eliminar les olors dels envasos amb la finalitat d'oferir un material d'alta qualitat per a ser reutilitzar a la industria a partir de processos de baix impacte ambiental. Sectors com la cosmètica, la higiene o l'alimentació podran donar nous usos a aquests recursos i respondre a la demanda en augment del mercat de solucions sostenibles.
Desorech aposta per la transició entre l'economia lineal, basada en l'extracció de materies primeres a partir de recursos limitats i l'economia circular, enfocada a la reutilització de prodcutes reciclats com a font de matèries primeres i productes en un cicle tancat.
El projecte Desorech és desenvolupat per Sorigué i compta amb el recolzament del grup de recerca d'Enginyeria per a l'Economia Circular (I4EC) de la Universitat d'Alacant com a expert en descontaminació de matrials plàstics utilitzats.
Aquest projecte està finançat per la línia d'ajudes "Nuclis de R+D" per a projectes d'economia circular d'ACCIÓ, l'Agnència per la Competitivitat de l'Empresa de la Generalitat de Catalunya i l'Agència de Residus de Catalunya (ARC). L'ajuda concedida és de 150.000€.
El projecte estudia i avalua la valorització dels fangs produïts a les estacions de tractament d’aigua potable mitjançant-ne l’aprofitament com a substitut de matèries primeres al sector industrial. L’objectiu és aconseguir incorporar-les a la cadena productiva i donar a aquest residu un alt valor afegit per a un ampli mercat d’aplicacions.
El projecte estudia i avalua la valorització dels fangs produïts a les estacions de tractament d’aigua potable mitjançant-ne l’aprofitament com a substitut de matèries primeres al sector industrial. L’objectiu és aconseguir incorporar-les a la cadena productiva i donar a aquest residu un alt valor afegit per a un ampli mercat d’aplicacions.
Es realitza un estudi per a caracteritzar els fangs de potabilització i avaluar les diverses possibilitats d’ús a les indústries de la construcció i la cimentera. S’espera que el material pugui ser aprofitat com a substitut parcial d’algunes matèries primeres, ajudant així a la reducció de la petjada de carboni i a fer un consum menor d’energia i de recursos naturals, a més d’augmentar la vida útil de les pedreres.
També s’avalua l’aplicació del material en la producció de materials zeolítics (mineral aluminosilicat microporós) mitjançant tractaments d’activació tèrmica. La solució tecnològica de més projecció es complementarà amb una anàlisi de viabilitat tècnica, econòmica i ambiental que en garanteixi l’aplicació industrial.
Aquesta recerca busca noves oportunitats de valorització que s’ajustin al principi de jerarquia de tractament dels residus establert a la Unió Europea, a la Directiva 2008/98 / CE, pel que comportarà un seguit de beneficis ambientals derivats de l’aprofitament d’uns materials que fins ara tenien com a destí l’abocador o per a condicionament de terrenys.
El projecte Lloval està desenvolupat per Nordvert, l’empresa de Sorigué especialitzada en la gestió de residus, amb el recolzament del Departament d’Innovació del grup. Es va presentar el 2019 a la convocatòria de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) de projectes que fomenten l’Economia Circular, i se li va concedir l’ajuda màxima sol·licitada per l’ARC i amb el recolzament d’Acció, l’Agència per la competitivitat de l’empresa de de la Generalitat de Catalunya.
L'objectiu del projecte és desenvolupar solucions intel·ligents, innovadores i rendibles per a indústries amb consums d'aigua i energia elevats. D'acord amb la Directiva Marc Europea de l'Aigua, el projecte vol proporcionar exemples reals de producció sostenible d'aigua i energia a partir de la reutilització d'aigua, l'extracció de productes d'alt valor afegit, la producció d'energia verda i la reducció a zero de la descàrrega de sòlids.
L'objectiu del projecte és desenvolupar solucions intel·ligents, innovadores i rendibles per a indústries amb consums d'aigua i energia elevats. D'acord amb la Directiva Marc Europea de l'Aigua, el projecte vol proporcionar exemples reals de producció sostenible d'aigua i energia a partir de la reutilització d'aigua, l'extracció de productes d'alt valor afegit, la producció d'energia verda i la reducció a zero de la descàrrega de sòlids.
Es faran proves a instal·lacions d'Espanya, Grècia i Alemanya. Sorigué validarà una tecnologia nova per obtenir energia renovable a partir del gradient salí entre l'aigua i el col·lector de salmorra del riu Llobregat amb l'aigua de sortida de les depuradores. El tren de procés està compost per tecnologia d'electrodialisi revers (RED) i destil·lació per membrana (MD) i impulsat per energia solar i s'instal·larà al col·lector de salmorra de Castellgalí (Barcelona). D'aquesta manera es produeix energia renovable i aigua d'alta qualitat per a ser reutilitzada.
El projecte intelWatt és un projecte de tres anys i mig de durada coordinat pel Centre Nacional d'Investigacions Científiques Demokritos, de Grècia, i amb un consorci format per 20 socis entre entitats públiques i privades provinents de set països. És finançat pel programa H2020 de la Unió Europea (Acord de subvenció n. 958454).
- Consorci: 20 socis coordinats per NCSR Demokritos.
- Durada: octubre 2020 - març 2024
- Ens finançador: Projecte HORIZON2020, finançat per la Comissió Europea dins de la convocatòria CE-SPIRE-07-2020 Preserving fresh water: recycling industrial waters industry
- ODS: 6, 7, 11, 12, 13, 14, 17
Per a més informació:
https://twitter.com/intelwatt
https://www.linkedin.com/company/intelwatt/
El projecte té com a objectiu promoure la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua i el paquet d’Economia Circular de la Unió Europea, a partir de la demostració i validació de solucions innovadores de gestió de recursos hídrics a gran escala, combinades amb la recuperació de recursos de valor agregat extrets de recursos alternatius d’aigua. El projecte està format per 38 socis públics i privats de 12 països i es realitzaran demostracions a quatre ubicacions: Espanya, Xipre, Portugal i Itàlia.
El projecte té com a objectiu promoure la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua i el paquet d’Economia Circular de la Unió Europea, a partir de la demostració i validació de solucions innovadores de gestió de recursos hídrics a gran escala, combinades amb la recuperació de recursos de valor agregat extrets de recursos alternatius d’aigua. El projecte està format per 38 socis públics i privats de 12 països i es realitzaran demostracions a quatre ubicacions: Espanya, Xipre, Portugal i Itàlia.
El cas d'estudi en el qual treballa Sorigué s'està portant a terme a una planta pilot de l'EDAR de La Llagosta. La planta té un disseny fit-per-purpose, flexible segons els usos finals de l'aigua, que pot ser per reutilització en rec agrícola, ús urbà o industrial. El sistema terciari de la planta pilot compta amb un procés de recuperació de fòsfor en forma de Vivianita, una sal de fòsfor amb propietats magnètiques que és susceptible de ser recuperada mitjançant imants. A més, a una última etapa es generarà aigua ultrapura amb membranes reciclades. El disseny de la planta s'ha fet implicant des de l'inici tots els grups d'interès (cooperatives agrícoles, autoritats locals i regionals de l'aigua). Amb aquests grups d'interès es fan reunions periòdiques per a recollir les seves opinions i aplicar a la tecnologia els principis d'ecodisseny, així com de disseny sensible als valors.
- Coordinació: TU Delft (Prof. Mark van Loosdrecht)
- Durada: septembre 2020 - agost 2024
- Ens finançador: Projecte HORIZON2020, finançat per la Comissió Europea dins de la convocatòria SC5-04-2019 Building a water-smart economy and society.
- ODS: 6, 7, 11, 12, 13, 17
Per a més informació:
https://watermining.eu/
https://twitter.com/watermining
https://www.linkedin.com/company/water-mining/
Investigació i desenvolupament d'una nova tecnologia per millorar l'eficiència en el procés d'eliminació de la matèria orgànica en aigües residuals, al mateix temps que recupera energia elèctrica.
Investigació i desenvolupament d'una nova tecnologia per millorar l'eficiència en el procés d'eliminació de la matèria orgànica en aigües residuals, al mateix temps que recupera energia elèctrica.
L'objectiu és millorar el rendiment dels sistemes wetlands, i genera un avantatge competitiu per a l'empresa en el mercat de les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR).
La investigació ha perfeccionat els sistemes wetlands, a través de la incorporació de sistemes bioelectroquímics, per tal de millorar l'eficiència en els processos d'eliminació de la matèria orgànica, al mateix temps que ha buscat la recuperació d’ energia elèctrica perquè sigui reutilitzada en el monitoratge de tot el procés. El desenvolupament de les activitats del projecte ha donat lloc a les següents conclusions principals:
- En els reactors a escala laboratori (pre-pilot) s’han trobat diferències en la capacitat d’eliminació de la DQO de les aigües residuals entre els sistemes electroactius granulars (60-80%) i els seus respectius controls (30-50%) durant el període hivernal. Pel que fa als sistemes tubulars, la seva integració en el llit filtrant no ha suposat millores en la eficiència de depuració de la DQO ni en els sistemes de flux horitzontals ni verticals. En relació a la resta de nutrients (N i P) no s’han trobat diferències amb els wetlands convencionals.
- L’antracita és el millor material granular en termes de generació d’energia elèctrica respecte dels testats (antracita, grava i carbó de coc)
- Tant els sistemes amb elèctrodes tubulars com granulars són capaços de generar energia de forma continuada durant períodes superiors a 1 any.
El dispositiu d’emmagatzematge, transformació i utilització d’energia dissenyat i construït funciona correctament per tal d’alimentar una sonda de pH i registrar els valors obtinguts en un arxiu .xls en una targeta micro-SD.
Aquest projecte està cofinançat pel Fons Europeus de Desenvolupament Regional de la Unió Europea en el marc del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020 amb un ajut de 98.830,20 €. Objectiu temàtic: Promoure el desenvolupament tecnològic, la innovació i una investigació de qualitat.
Investigació en noves tecnologies per a la gestió intel·ligent i sostenible del cicle de l'aigua en instal·lacions turístiques. La investigació té com a objectiu desenvolupar tecnologies innovadores per optimitzar i dotar de major intel·ligència els principals punts de consum i depuració d'aigua, principalment a l'àrea recreativa i als diferents sistemes de tractament que existeixen en una instal·lació hotelera.
Investigació en noves tecnologies per a la gestió intel·ligent i sostenible del cicle de l'aigua en instal·lacions turístiques. La investigació té com a objectiu desenvolupar tecnologies innovadores per optimitzar i dotar de major intel·ligència els principals punts de consum i depuració d'aigua, principalment a l'àrea recreativa i als diferents sistemes de tractament que existeixen en una instal·lació hotelera.
El projecte busca aplicar una tecnologia avançada en el tractament de les aigües grises −aigües usades que provenen de l'ús domèstic com el rentat d'estris i de roba, així com el bany de les persones−, mitjançant la implementació d'un aiguamoll amb configuració de mur vertical i tecnologia bioelectroquímica per a generació d'energia.
Aquest projecte està cofinançat pel Fons Europeus de Desenvolupament Regional de la Unió Europea en el marc del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020 amb un ajut per a tot el projecte de 516.776,40€ i en detall per a Sorigué de 44.045,95€. Objectiu temàtic: Promoure el desenvolupament tecnològic, la innovació i una investigació de qualitat.
Tots dos projectes es desenvolupen en col·laboració amb el centre tecnològic Leitat i han estat subvencionats per l'agència ACC1Ó, l'agència per a la competitivitat de l'empresa de la Generalitat de Catalunya, a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional en el marc del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020.
Recerca que pretén desenvolupar una tecnologia que transformi els residus pneumàtics fora d'ús i el material bioestabilitzat (residu que fins ara no s'ha estudiat amb noves tecnologies) en un nou filtre de carbó activat.
Recerca que pretén desenvolupar una tecnologia que transformi els residus pneumàtics fora d'ús i el material bioestabilitzat (residu que fins ara no s'ha estudiat amb noves tecnologies) en un nou filtre de carbó activat. L'objectiu és que aquest nou producte sigui capaç d'absorbir males olors, metalls pesants, matèria orgànica i contaminants emergents en el tractament d'aigües i de derivats.
D'una banda, el projecte ResActiv té com a objectiu elaborar un producte de gran valor afegit per al sector de la gestió d'aigües en el marc de l'economia circular. D'altra banda, aposta per reduir la quantitat de residus que acaben a l'abocador i donar una sortida als residus que fins ara no s'han pogut avaluar materialment ni energètica.
El projecte ResActiv està desenvolupat totalment per Sorigué. En la seva primera fase, el grup comptarà amb el suport de l'Institut Carnot MICA (França), l'especialitat del qual és l'estudi del carbó activat.
La recerca compta amb el suport dels ajuts Nuclis d'R+D per a projectes d'economia circular que concedeix l'agència ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya i està finançada per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC).
La recerca té com a objectiu principal desenvolupar tecnologies per a aïllar i obtenir cel·lulosa procedent de diferents residus generats en les EDAR, aconseguir una gestió més controlada i, alhora, minimitzar l'impacte ambiental que pugui produir-se, amb el propòsit de valorar aquests residus en els seus diferents usos potencials dins d'una estratègia d'economia circular.
La recerca té com a objectiu principal desenvolupar tecnologies per a aïllar i obtenir cel·lulosa procedent de diferents residus generats en les EDAR, aconseguir una gestió més controlada i, alhora, minimitzar l'impacte ambiental que pugui produir-se, amb el propòsit de valorar aquests residus en els seus diferents usos potencials dins d'una estratègia d'economia circular.
Aquesta recerca busca establir una tecnologia capaç d'extreure cel·lulosa a partir de residus provinents de la unitat de garbellat i dels fangs generats en les Estacions Depuradores d'Aigua Residual (EDAR) per a transformar-ho en nanocel·lulosa, producte d'alt valor afegit, amb grans perspectives comercials, considerat material 100% biodegradable i reciclable, de grans propietats mecàniques i capacitat aïllant per ser utilitzat com a matèria primera en diferents aplicacions industrials.
El projecte Beyond-Waste és desenvolupat per Sorigué i comptarà amb el suport del centre de recerca Tecnalia, especialitzat en l'estudi de la nanocel·lulosa.
La investigació compta amb el suport de les Ajudes Nuclis d'R+D per a projectes d'economia circular que concedeix l'agència ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya i està finançada per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) amb un ajut de 127.809,71 €.
Aquest projecte té com a propòsit sintetitzar i desenvolupar prototips de membranes a escala piloto basades en nanotecnologia, per a la seva utilització en escenaris de depuració i reutilització d'aigües.
Aquest projecte té com a propòsit sintetitzar i desenvolupar prototips de membranes a escala piloto basades en nanotecnologia, per a la seva utilització en escenaris de depuració i reutilització d'aigües. Els prototips són testats en un entorn real d'una planta pilot instal·lada en una EDAR a Barcelona. Aquests nanomaterials atorguen a la membrana unes altes propietats hidràuliques que permeten un estalvi energètic rellevant, generant un nou producte més sostenible. Aquesta millora implica un salt tecnològic respecte al tractament convencional.
El projecte Aqua-Gox desenvolupat per Sorigué amb el suport de l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).
Aquest projecte està cofinançat pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional de la Unió Europea en el marc de el Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, i gràcies a l'ajuda incentivada per la convocatòria de projectes locals “Nuclis de recerca industrial i desenvolupament experimental” presentats en forma individual amb resolució EMC / 2755/2017 i un ajut de 123.360,46 €.
Entre 2012 i 2020, des del laboratori d’investigació s’han dut a terme, entre d’altres, les següents projectes d’R+D+I:
Projecte de desenvolupament d'una nova mescla asfàltica que aprofiti els polímers dels residus plàstics reciclats, per a obtenir paviments d'elevades prestacions estructurals i superficials.
Projecte de desenvolupament d'una nova mescla asfàltica que aprofiti els polímers dels residus plàstics reciclats, per a obtenir paviments d'elevades prestacions estructurals i superficials.
La recerca porta com a nom ‘Noves mescles asfàltiques descarburizants fabricades amb polímers de residus plàstics reciclats, Asfaplast’ i compta amb el finançament de ACCIÓ, en el marc de la convocatòria “Nuclis de Recerca industrial i desenvolupament experimental”, per al desenvolupament de l'estratègia RIS3CAT.
Projecte l'objectiu del qual és la fabricació de canonades a partir d'una tecnologia amb nous materials, que substituiran el formigó armat en la producció de canonades de grans dimensions.
Projecte l'objectiu del qual és la fabricació de canonades a partir d'una tecnologia amb nous materials, que substituiran el formigó armat en la producció de canonades de grans dimensions. El projecte ha comptat amb l'aprovació del Consell d'Administració del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) i amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Projecte que optimitza les característiques funcionals d'una capa de rodament amb elevades prestacions pel que fa al fregament, tot garantint el mínim gruix de capa i aconseguint-ne una major robustesa.
Projecte que optimitza les característiques funcionals d'una capa de rodament amb elevades prestacions pel que fa al fregament, tot garantint el mínim gruix de capa i aconseguint-ne una major robustesa. El projecte ha estat finançat pel Centre de Desenvolupament Tècnic Industrial (CDTI) i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
Ha estat desenvolupat per un consorci de cinc empreses del sector liderades per Sorigué, en col·laboració amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques d’Espanya (CSIC) ) i finançat pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial espanyol (CDTI).
Creació d’un balast d’alt rendiment, de llarga duració i ecològic. El nou disseny busca superar les dues deficiències de les vies del ferrocarril: la degradació de la pista i les emissions de soroll i vibracions.
Creació d’un balast d’alt rendiment, de llarga duració i ecològic. El nou disseny busca superar les dues deficiències de les vies del ferrocarril: la degradació de la pista i les emissions de soroll i vibracions. El projecte inclòs al programa Horitzó 2020, i es duu a terme en col·laboració amb COMSA, Dynamics, Structures and Systems International, Talleres Felipe Verdés i Mapei.
Desenvolupada per Sorigué, l’emulsió ECL2REC permet aconseguir una mescla amb una major cohesió a les primeres fases, fet que la transforma en una alternativa sostenible per a les obres de rehabilitació estructural de ferms envellits.
Dut a terme en exclusiva per Sorigué i que investiga l’augment de l’eficiència del reciclatge en planta.
Desenvolupament de mescles temperades mitjançant la incorporació de vidre reciclat per reduir l’efecte del «heat island» o «illa de calor» en el paviment, en col·laboració amb COMSA, Progeo i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Desenvolupament de mescles temperades mitjançant la incorporació de vidre reciclat per reduir l’efecte del «heat island» o «illa de calor» en el paviment, en col·laboració amb COMSA, Progeo i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquest projecte ha comptat amb el finançament del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI).
Projecte de millora de la viscositat de les emulsions concentrades actuals a partir de la distribució diferencial de la mida de les partícules. Desenvolupat en exclusiva per Sorigué.
Estudi de la viabilitat tècnica i econòmica d'un procés industrial que pretén la valorització de material retirat de carreteres al final de la seva vida útil.
Estudi de la viabilitat tècnica i econòmica d'un procés industrial que pretén la valorització de material retirat de carreteres al final de la seva vida útil.
Aquest projecte té com a objectiu complementar les línies de reciclatge existents avui dia, donant resposta a aquelles situacions en les quals les limitacions tècniques no permeten la seva inclusió o l'augment de la seva taxa per les vies actualment en aplicació.
En col·laboració amb dues de les divisions del grup Applus+, IDIADA i Energy & Industry, Sorigué participa en el projecte “Future Roads Energy and Adherence Knowledge”.
En col·laboració amb dues de les divisions del grup Applus+, IDIADA i Energy & Industry, Sorigué participa en el projecte “Future Roads Energy and Adherence Knowledge”.
El projecte pretén ampliar el coneixement en els processos d'adherència pavimento-pneumàtic en diferents condicions de prestació de servei.
L'objectiu d'aquest consorci és desenvolupar avanços en el disseny de ferms, en la capacitat de predicció del comportament del conjunt i conèixer en major mesura quals són els factors que condicionen les prestacions del paviment.
Aquest projecte té com a objectiu desenvolupar elements generadors elèctrics basats en l'ús de pegats piezoelèctrics que puguin instal·lar-se de manera extensiva en el paviment de carreteres.
Aquest projecte té com a objectiu desenvolupar elements generadors elèctrics basats en l'ús de pegats piezoelèctrics que puguin instal·lar-se de manera extensiva en el paviment de carreteres. Compta amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el finançament del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI).
Desenvolupament d'una tecnologia basada en els marcadors magnètics amb l'objectiu d'augmentar la seguretat preventiva dels vehicles autònoms que circulin per la carretera.
Desenvolupament d'una tecnologia basada en els marcadors magnètics amb l'objectiu d'augmentar la seguretat preventiva dels vehicles autònoms que circulin per la carretera. Aquest sistema pretén reforçar els sistemes convencionals fonamentats en detecció d'obstacles i guiat mitjançant cambres o LIDAR.
La investigació, sota el nom de “Desenvolupament d'un sistema redundant de seguretat de conducció en carreteres per a vehicles autònoms, SMARTMOVE", és desenvolupada en col·laboració amb Elecnor i l'Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Compta amb el finançament de ACCIÓ, en el marc de la convocatòria “Nuclis de Recerca industrial i desenvolupament experimental”, per al desenvolupament de l'estratègia RIS3CAT.
Entre els anys 2011 i 2014, Sorigué va participar en el projecte “Desenvolupament a nivell comercial d'una eina per gestionar eficientment la programació del reg en parcel·les en base a imatges tèrmiques d'alta resolució”, juntament amb Codorniu, IRTA i IAS-CSIC. El projecte va rebre el finançament del Ministeri de Ciència i Innovació en el marc de la convocatòria Innpacto de l'any 2011.
Gràcies al desenvolupament d'aquest projecte, s'ha aconseguit desenvolupar una eina que permet a l'agricultor/a regar eficientment, ja que coneix en tot moment l'estat hídric de cadascuna de les subzones d'una parcel·la, fet que suposa un avançament important en l'eficiència de la gestió de grans superfícies.
