Sorigué ha participat en la jornada "Sostenibilitat del sector agroalimentari: producció de biogàs i gestió dels digestats, present i futur", organitzada per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). 

L'esdeveniment, celebrat el 4 de desembre a l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona, va convocar uns 70 experts en digestió anaeròbia per analitzar els reptes socials i mediambientals que planteja el processament de bioresidus per transformar-los en energies netes.  

La trobada promoguda per l'IRTA, més que una jornada científica, va ser un acte molt divulgatiu que va permetre obrir debat sobre les implicacions territorials de la instal·lació de plantes de biogàs a Catalunya. 
La digestió anaeròbia és un procés biològic que consisteix en la descomposició de matèria orgànica per a la producció de biogàs i digestat. El primer s'utilitza en la generació d'energia i el segon es pot reaprofitar com a fertilitzant.

Projectes en marxa
Beatriz Corzo, gestora de projectes R+D+I al departament d'Innovació de Sorigué, ha intervingut en la taula rodona "Gestió d'entrades i optimització del procés", en què ha compartit la visió experta del grup en diferents projectes, com Noguera Renovables o Hidroterm.  

Noguera Renovables és una empresa participada per Sorigué, Axpo Iberia i Torre Santamaria, que processa més de 70.000 tones de purins de bestiar a l'any per produir biogàs que després es transforma en biometà, apte per injectar-se directament a la xarxa de gas natural.  

Pel que fa a Hidroterm, es tracta d'un projecte d'innovació —en què Sorigué participa amb Remondis, Torre Santamaria i IRTA— que investiga la combinació de dues tècniques (digestió anaeròbia i hidròlisi hidrotèrmica) per optimitzar la producció de biogàs en digestors agroindustrials.

"M'ha encantat donar la visió que tenim des de Sorigué i de la feina que estem fent al projecte de Noguera Renovables, a més dels projectes que estem promovent des del departament d'Innovació per donar solució a reptes que ens trobem en el dia a dia a les plantes de biogàs", va expressar Beatriz Corzo.

Transformació de llots 

D'altra banda, Sorigué fa més de dotze anys que treballa amb els fangs generats a les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) per produir biogàs que després es transforma en electricitat.  
Els fangs resultants de la depuració són un residu extremadament líquid que es diposita en un digestor anaeròbic (sense oxigen lliure) i se sotmet a una temperatura d'entre 36 i 38 graus centígrads fins a aconseguir-ne la valorització energètica. 

El biogàs resultant permet posar en funcionament els motors responsables de la producció d'energia elèctrica per a l'autoconsum de les mateixes depuradores, en un procés completament circular. A més, els fangs sobrants es consideren estabilitzats i, per tant, es poden destinar a plantes de compostatge o agricultura. 

Actualment, Sorigué és responsable de la producció de biogàs a les EDAR de Vallbona d'Anoia i Montornès del Vallès, totes dues a Catalunya, que compten amb les corresponents plantes cogenerades d'electricitat.